ophelie

"Es una estrella fugaz en el cielo de la tragedia. Apenas aparece, desaparece; brilla para desvanecerse. Son sus formas tan vagas, que nos parecen impalpables; es su influencia tan rápida, que nos parece nula. Y, sin embargo, no hay expresión de su rostro, palabra de sus labios, ademán de sus manos, quejido de su corazón, lamento de su alma, que no quede grabado en nuestro espíritu, que no guarde con cuidado el corazón, que no se complazca en representar la fantasía. Ha caído la estrella fugitiva, y aún divisan los ojos su estela luminosa."

¡he ofeleía!

barreges

por amor al arte.

mar de fons

i m'hi vull perdre;

perdre-m'hi i tornar-me a trobar.

y los sueños sueños son.

un dia soñé que lo cambiaba todo, que no habia tiempo que nos alejara, que no estaba nunca sola cuando llovia. un dia soñé que el mundo tenia un lugar para mi. que tenia mi casita, mis sueños, mi mundo, xupaxups, piruletas, fresas, fresas, fresas, y mucha nata. un dia soñé que volaba y podia ver lo que hacia cada muñequito como yo. desde ahí arriba, era todo tan pequeño, ... y aun recuerdo que soñé que me bañaba en una pequeña playa desierta,ben mi pequeño mundo, en mi pequeño gran sueño. pero un dia soñé que soñaba, y desperté... [...]

Ara aquell despertar ja no és un altre somni,

ara només és l'esperança de tornar-ho a sumiar.

(si, el text és teu)

*

només un flaix,

un reflexe de la realitat. i després,

negre.

LAS TRECE ROSAS

"Muero como debe morir una inocente. Adiós, madre querida, adiós para siempre. Tu hija ya jamàs te podrá besar ni abrazar."

¡QUE MI NOMBRE NO SE BORRE DE LA HISTORIA!

Paikea.

Una antiga llegenda maorí explica la història de Paikea. Ella va fugir del seu poblat natal amb una canoa, en busca d'una nova terra on pugués viure en pau. Degut a una gran tormenta, d'aquelles que només es produeixen a les llegendes, la canora de Paikea volcà i ella quedà a mercè del gran mar. Quan està a punt de morir, és rescatada per una balena i, pujada sobre el seu llom arriva a la cosa occidental de Nova Zelanda.

Ara és l'esperança del seu poble, és la única qui els pot salvar del desastre.


Seguint lluitant*

De nou*

Començant de nou.

Canviar la rutina, la vida diària. Com era?

Aixecar-te amb aquell "bon dia". Canviar-te i esperar un minuts abans de marxar. Finalment marxar amb l'il·lusió de l'espera. Anar, veure el mar, parlar... esperar el final del matí. Tornar i parlar. Preguntar què tal el dia. Despedida, curta. Per després saludar-te de nou, i sentir, disfrutar. Marxar i acabar el dia. Acabar al dia amb aquell "bona nit".

Bona nit i un t'estimo.

Final...

ara tornar a començar, per tornar-te a aixecar.

Però no se com comencerà demà.